sovint

Christian Schloe - 23
Sovint…
Tinc un racó on desperta somio.
No es gran ni petit ni luxós,
ni tan sols es un lloc a on pugui
passar-me tantes hores com voldria.
Es només un trosset d’aquet mon
que em porta alegries
i m’agrada sentir
quan el miro de nit:
“això també es casa meva.
Aquí hi son les meves ales,
les meves paraules,
els meus poemas,
els dels altres”

Després:
tanco el temps
d’aquesta pantalla.
Em poso el pijama,
badallo una mica,
em rento les dents,
petonejo als nens
que ja dormen.

Me’n vaig al meu llit,
em tapo fins al nas
perquè soc així
de fredolica.

Llavors acloco els ulls,
somric i en dic a mi mateixa:
“Ara, sí. Ara sí, que seré
el que somio desperta”

Autor: Mayde Molina

Ilustración de Christian Schloe

Fuente original: http://mujerdeaire.blogspot.com.es/2011/05/sovint-menudo.html

En el enlace puede leerse la versión en castellano de la propia autora

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: