asil

viejo con sillas
Mira el mar desolat
i les viers del tren
sota la plutja,
vora el sorral.
Ombres grises caminen
corredor enllà.
Com és de solitari
aquest final.
Les hores de ganxet
sentint com cau
la plutja, como la vida,
damunt el mar.

Autor: Joan Margarit

One Response to asil

  1. Aquileana ha dit:

    Muy hermoso! ⭐ Un Abrazo, Aquileana 😀

%d bloggers like this: