a falta d’amor posem-hi tovallons

7 febrer 2015

10897970_10205957647650013_2161538330727471050_n
Quedem per prendre “algo”.
Moment quasi místic per quotidià.

Jo estic enamorada. Ho dissimulo amb un cafè amb llet.
Tu, amb GPS amorós desactivat, mires al fons del bar.

Estic nerviosa i estripo un tovalló de paper.

Expliques detalls, anècdotes que no m’arriben.
Estripo un tovalló, i un altre, i un altre.

Tu parles, parles sense parar!

Jo bocino, faig bocinets de paper, de tovallons, collons!
Nerviosejo, de nervis petits, blancs, dels que embussen lavabos.
Quedo amagada rere una pila de tovallonets trossejats, de paper, de paper on no s’hi pot escriure res.

No em pots veure. Tant és. Perquè tu parles.

Autor: Núria Pujolàs

Fuente original:

http://miramelsmots.blogspot.com/2014/11/a-falta-damor-posem-hi-tovallons.html


%d bloggers like this: