a falta d’amor posem-hi tovallons

10897970_10205957647650013_2161538330727471050_n
Quedem per prendre “algo”.
Moment quasi místic per quotidià.

Jo estic enamorada. Ho dissimulo amb un cafè amb llet.
Tu, amb GPS amorós desactivat, mires al fons del bar.

Estic nerviosa i estripo un tovalló de paper.

Expliques detalls, anècdotes que no m’arriben.
Estripo un tovalló, i un altre, i un altre.

Tu parles, parles sense parar!

Jo bocino, faig bocinets de paper, de tovallons, collons!
Nerviosejo, de nervis petits, blancs, dels que embussen lavabos.
Quedo amagada rere una pila de tovallonets trossejats, de paper, de paper on no s’hi pot escriure res.

No em pots veure. Tant és. Perquè tu parles.

Autor: Núria Pujolàs

Fuente original:

http://miramelsmots.blogspot.com/2014/11/a-falta-damor-posem-hi-tovallons.html

2 respostes a a falta d’amor posem-hi tovallons

  1. helenabonals escrigué:

    Molt bo el final inventat!

  2. blocdejavier escrigué:

    El final del poema que comenta Helena es éste:
    “quan acabis
    d’escriure el poema
    alça la vista,
    He deixat de parlar
    i enmig d’aquest silenci
    vull besar-te”

    Forma parte de una “broma” de este bloguero a la autora del poema. Su final era muy bueno pero no sé la razón que me ha impulsado a proponer unos pocos versos que le den un giro a la historia y por una vez asistamos a un final feliz de esos que ponían en las películas en las que todo es maravillosamente mentira…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: