Quimioteràpia

1146476_736692569739715_472937878891145543_nAvui ha de començar.
Abans de l’alba es desperta
en la fosca de la cambra.
Prevaldrà la fosca, pensa:
el sol negre a l’alba negra
sorgirà en la ciutat negra
amb un port fosc a un mar fosc.
Ho sap perquè dintre teu
ja hi ha un hoste que no entén,
abstracte d’obscuritat.
Per reposar cal el negre
de quan es tanquen els ulls,
i fora és fosc, i la cambra
és tan fosca com la ment.
Dins la ment creix la tristesa.
Dins la tristesa, la por.
En obrir la persiana
un sol vermell surt als vidres,
brutal i desolador.

Autor: Joan Margarit

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: