las ratas

Van Gogh - Las ratas
Vivents a una tensió miraculosa
Desplacen la llum a l`ombra
i el borrisol a la naixença del pus
com una perla o quelcom
d`increïblement preciós i recòndit.

No hi haurà somni ni aurora
En aquest món de closos terrors,
Ayunes, papers, tendresa
Humida, infecció i vidres
a l’espera del llot,
de la gota que cau a les golfes,
de la pols que irremeiablement es filtra
a través dels anys i les ministres,
a través de la gola afectada
de càncer, del cavaller
que assegut al sofà esperava
una simple veu familiar,
una veu filial i emocionada.

Viuen en el cor de les absurdes
Significacions i esperances
i s`aturen inquietes,
trèmules de llur força oculta
i tímida, agressiva i perforadora fins al límit,
fins al límit del que és expressable.
Remons, veus extintes, apagades
Cançons de Nadal, habiten
Aquests solars abandonats, aquestes cambres.
El vent truca lleugerament a una porta.
Alguna cosa es mou segura cap a l’eternitat.

Autor: Joan Perucho

Ilustración: Van Gogh, “las ratas”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: