línea maginot

Otto Dix - soldado herido (1916)
L’ultima nit abans de la batalla
el soldat va plorar com un infant.

Un sol tret del seu fusell
el va alliberar de l’angoixa
de la brutícia de la trinxera
dels crits dels ferits
del silenci dels morts desconeguts.

De matinada
una pluja persistent
mulla el camp de blat de moro
on els cossos sense vida
semblen actors muts
despullats per fi de la por a viure.

Autor: Javier Solé

Ilustración: Otto Dix, “soldado herido” (1916)

Del libro de poemas “La casa del silencio” (ISBN 978-84-9095-522-2)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: