A l’entrada del taller
hi havia un lloc destinat
a emmagatzemar
les botelles d’oxigen buides
allí
a les set del matí de cada dia
l’encarregat en colpejava una amb la seua pròpia tapa
fernt-la sonar llastimosament
era el monòton senyal
que es tornaria a repetir
a les quatre de la vesprada
indicant amb resignació
la tornada al tall
ja imprimia un altre ritme al toc
de les dos del migdia
i al de les huit de la nit
però era el divendres a última hora
quan cadascun dels operaris
feia sonar a rebatiment
la botella d’oxigen més pròxima
com els presos amotinats
els barrots de la seua cel.la
i l’encarregat
pareixia un director d’orquestra
portant el ritme
però hi havia un detall
els divendres
sempre colpejava
les botellas plenes
tal vegada ho feia
per a buscar oxígen
per respirar
entre tanta monotonia
què sé jo?
mai tinguí
oïda musical.
Autor: Vicent Camps
Ilustración: Frits Thaulow, “The smoke” (Read Fume)
(TRADUCCIÓN AL CASTELLANO DEL AUTOR )
LA CAMPANA
A la entrada del taller
había un lugar destinado
a almacenar
las botellas de oxígeno vacías
allí
a las siete de la mañana de cada día
el encargado golpeaba una con su propia tapa
haciéndola sonar lastimosamente
era la monótonoa señal
que se volvería a repetir
a las cuatro de la tarde
indicando con resignación
la vuelta al tajo
ya imprimía otro ritmo al toque
de las dos del mediodía
y al de las ocho de la noche
pero era los viernes a última hora
cuando cada uno de los operarios
hacía sonar a rebato
la botella de oxígeno más próxima
como los presos amotinados
los barrotes de su celda
y el encargado
parecía un director de orquesta
llevando el ritmo
pero había un detalle
los viernes
siempre golpeaba
las botellas llenas
tal vez lo hacía
para buscar oxígeno
con que respirar
entre tanta monotonía
¿qué sé yo?
nunca tuve
oído musical.
You must be logged in to post a comment.