Sempre he buscat un raconet
Per dedicar-te la més preciosa de les paraules.
Avui fa 365 dies et dedicava
Quatre versos fets a última hora, com sempre.
He tingut por que les coses
Se m’escapessin de les mans
I no ha estat fàcil, ho reconec
He empassat saliva més d’una vegada
Potser més de 365.
He plorat de ràbia perquè ja et vaig dir
Que eres un egoista, per haver marxat així
Sense donar-me la oportunitat d’acomiadar-me.
Avui fa 365 dies escrivia les paraules més dures
Les paraules més difícils
El poema que més he repetit
Però saps, no supera les 365 vegades.
He passat 365 dies sense sentir-te la veu
Sense poder-te dir moltes coses.
Avui fa 365 dies que no et tinc al meu costat
Però el teu nom es repeteix 365 vegades
Al meu cap, al meu cor.
Autor: Júlia Costa i Rodríguez
Fuente original: http://trossetsdemijulia.blogspot.com.es/2013/10/365-dies.html
Fotografía de Marta Bevacqua
blocdejavier 
Que precioso poema, para una persona que no esta junto a ti.
Gracias por compartirlo! Me alegro mucho de que lo leyeras y lo compartieras!