Jo sóc aquesta hac del meu nom,
invisible, intangible, inaudible,
ornamental i prescindible,
però absolutament rellevant.
Autor: Helena Bonals
Fuente original:
http://dallobelldallosublim.blogspot.com/2016/06/un-cant-crits.html
Jo sóc aquesta hac del meu nom,
invisible, intangible, inaudible,
ornamental i prescindible,
però absolutament rellevant.
Autor: Helena Bonals
Fuente original:
http://dallobelldallosublim.blogspot.com/2016/06/un-cant-crits.html
This entry was posted on dissabte, 23 de/d' Juliol de 2016 at 10:02 and is filed under Racó poètic. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.
La espera del marine… en la espera del marinero (Berrue… | |
El desfile (Botero,… en el desfile (Botero, 2000) | |
Helena Bonals Barber… en poema visual (Chema Madoz… | |
helenabonals en escritura (Julia Otxoa) | |
La ternura estoica e… en el xiquet soldat | |
helenabonals en el ángel que nos mira | |
helenabonals en Miranda en la Carraca (Arturo… | |
helenabonals en recortes | |
helenabonals en armonía natural | |
helenabonals en crónica primera |