el gos

sergiolarrain1
Al parc hi ha un gos que se t’assembla.
Camina capcot, es pixa al peu dels fanals,
i s’amorra al cul de femelles en zel
que l’aparten amb la cua
per pollós i desgraciat.

Un tros de merda li sembla un gran festí
-a ell, que tenia el morro fi-
i el devora amb ànsia com si fes mesos
que passa gana, fred i son.

Quan he marxat m’ha seguit fins al portal de casa
i m’ha mirat amb ulls d’haver perdut una batalla.
He tancat la porta i he pensat:
conec un home que se t’assembla.

Autor: Estel Solé

Fotografía de Sergio Larraín

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: