l’última nit


Aquesta nit em crida
com un animal ferit
i jo no sé
com salvar-li la vida”

(Josep Anton Soldevila)

L’última nit
la incògnita del tot aclarida
aïllada i voltada
la vida
desarborats
de manera definitiva
els somnis.

L’última nit,
fent lloc en armaris i calaixos per la pena i l’ infortuni
escollint amb prudència roba negra.

Tots ho sabien,
el metge ho sabia
les infermeres ho sabien
els auxiliars ho sabien
fins i tot
els zeladors ho sabien
els botiguers del mercat ho intuïen
els pares de les amigues ho pressentien
tota la família ho sospitava
el pare ho sabia
la mare ho sabia
la germana ho percebia
fins i tot
ella ho sabia.

L’última nit,
la pluja de la tarda feia més trista i humida la matinada.

Un silenci acaparador
petons
molts petons
cap paraula
els ulls tancats de la filla
implorant marxar
i ballar per tothom
sempre en el record.

Autor: Javier Solé

Ilustración de Joao Ruas

Del libro de poemas “Las hilanderas” (ISBN 978-84-9160-877-6)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: