el meu pare és escriptor

21 Desembre 2017


“Daría todo lo que tengo
todo lo que comparto con otros
todo lo que es de otros
todo lo que no tengo
por volver atrás
y no escribir este poema”

(David Trashumante)

Mi papi es escritor
va proclamar la Laia
a tothom en facebook
seixanta dies
abans de morir.

De vegades
per escalfar
al meu cor
aquestes paraules
i el seu orgull
al dir-les
tornen a mi.

És ben cert
que no van ser
les últimes
que vaig escoltar
pronunciar a la Laia.

Alguns de vosaltres
voleu creure
es va acomiadar
modèlicament
a la mare adéu mami
a la germana adéu Esther
i al seu papi adéu pare.
Jo també
sovint
necessito reescriure
els últims dies,
oblidar,
perdre selectivament la memòria.
Gairebé
aconsegueixo
escoltar
adéu papi
i podria
anar-me,
definitivament,
d’aquest món
amb aquest so
en el cap.

Ara bé,
l’últim que va dir
ho va escriure,
el llapis les seves ungles
el paper les seves cuixes
i era un desig
tan net i clar
com a impossible
Vull tornar a casa

Teniu davant vostre
un home gran,
apallissat,
que somia surt
amb la filla en braços
per la porta principal de l’hospital.

És de nit
però no tenim por.

És hivern
però encara amb les finestres del cotxe baixades
no tenim fred.

A casa l’àvia de la Laia prepara sopa.
Fa tan bona olor.

Autor: Javier Solé

Del libro de poemas “Las hilanderas” (ISBN 978-84-9160-877-6)


%d bloggers like this: