hi ha un silenci


Hi ha un silenci
que ve del mar.
Un paisatge
de pura pedra.
Hi ha la runa
de la vida.
Això penso
desperta.
En somnis,
se m’afigura
que dorms
en el palmell
de la meva mà,
com tots els vespres.
Hi ha una porta
que es tanca.
Un silenci de xiprer
en el paisatge.
Un ocell
que gemega
-li han tallat les ales-
Hi ha el fons del mar.
I els morts
que suren, que suren.

Autor: Natividad Ayala / Gertrudis Mira

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: