la venjança


No parlar de tu
o parlar-ne a totes hores; tant és.
De cap manera omplen el buit de tu les paraules
ni pinten els colors la teva absència.

La pell s’ha fet als cops
i la mirada s’adapta lentament a la tristesa;
la foscor de la nit és tota pena.
De tant en tant, un cavall
galopa gola amunt i inunda
d’imatges i records els llagrimalls.

Seguim respirant
com si fóssim bossa buida
que el vent emplena d’aire per salvar-nos.

No és cert que no hi puguem fer res.
Ha quedat clar qui és l’enemic:
anem contra la mort.

La venjança és viure.

Autor: Estel Solé

Ilustración: Per Ekström, “Autumn Meadow Trees”

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: