la dona bilingüe

Té una llengua per a mi
i una altra per al seu marit.
Du un esquits d’orenetes als ulls
i fa tres passos enrere si descobreix
el melic perfecte sota el meu polze.
De vegades diu frases sense sentit:
“Les Finestres esternuden”,
i sempre plora si beu moltes copes.
Però jo la vull així, comptant les ombres
del sostre en el centre del meu regne.
Perquè el meu cor coincideix
amb la mida exacta de la seva mà.

Autor: Raquel Casas Agusti

Ilustración de Daria Petrilli