quan ja siguis molt vella

Quan ja siguis molt vella, de nit, llegint un llibre,
sola a casa, sentint els udols afamats
del gran fred, en uns versos potser trobaràs
quasi vius el record i el perfum d’aquests dies:

l’aroma d’un til·ler florit, sota la pluja
del juliol de Farrera, tant alt, que sembla el maig,
i una olor d’alegria rebolcant-se pels prats,
i de quietud verda, i d’aigua que fa música.

Veuràs anys estripats, grisosos, fantasmals
com els parracs de boira que fugen al capvespre,
i, al mig, brillant encara, la llum de primavera

del nostre estiu aquí; no te l’apagaran
la por ni la tristesa, i aniràs a dormir
somrient a les ombres. I dormiràs amb mi.

Autor: Pere Rovira

Ilustración: Carl Holsoe, “Joven leyendo” (1909)