dorm

Dorm,
mentre vetllo el teu son
amb un poema que mai
no t’escriuré.

Dorm,
perquè l nit
propicia fantasmes
i jo somio vel·leïtats.

Dorm,
et necessito com l’ona el mar
i com el mar la platja.
Altrament, on fóra el meu límit?

Autor: Quima Jaume

Fotografía: Bañistas (1890)

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: