ara que és tard

Ara que és tard, i en el recer d’hivern
escalfa poc el sol,
en l’horitzó dibuixes, sempre damunt el mar,
la imatge deliciosa d’abundosos oratges.

Ara que és tard, és hora d’inventari.
Quin gruix, el llibre de la vida!
Del rellotge de sol l’ombra aturada,
no en sents la més petita angoixa.

Cap recança: estava previst.
Tots els reductes
de fosca són llum dels teus actes.

Autor: Quima Jaume

Ilustración: Dali, “muchacha cosiendo” (1926)

AHORA QUE ES TARDE

Ahora que es tarde, y en el refugio de invierno
calienta poco el sol,
en el horizonte dibujas, siempre sobre el mar,
la imagen deliciosa de abundantes vientos.

Ahora que es tarde, es hora de inventario.
¡Qué grueso, el libro de la vida!

Del reloj de sol la sombra detenida,
no sientes la más pequeña angustia.

Ningún pesar: estaba previsto.

Todos los reductos
de oscuridad son luz de tus actos.

Els comentaris estan tancats.

A %d bloguers els agrada això: