no a l’oblit

En el tombant de la tarda
rere els vidres entelats pel fred
de la cambra on jauen els records,
jo sento i veig intactes les petjades
que deixaren els teus passos.

No vull que pels camins
foscos de l’oblit
es perdin aquells mots
que proferíem i
aquells que restaren
tremolant, sense ser dits.

No vull que res es perdi
per sempre en el no-res.

Autor: Quima Jaume

Ilustración: Dali, “Anna María” (1926)