desamparats

Regalima la roca del carrer
dels Desemparats i el gall solitari
ens pica l’ullet fora de la gàbia.
El cant de les primeres merles obre
la finestreta de la primavera,
però la del Celler de la cantonada
continua absolutament tancada,
absolutament tancada i barrada.
La vida dels que piulen omple el buit,
les aigües continuen fent camí,
però ella és a casa, sola i tocada,
i jo no sé si camino endavant
o endarrere, escoltant tan sols les passes,
aturades davant la candidesa
de saber que la vida també és mort.

Autor: Aleix De Ferrater Gabarró

Ilustración de Montserrat Gudiol