La lluna, càndida,
estén un vel de núvia de silenci
damunt dels camps insomnes.
La nit s’ha vestit de cerimònia
amb lluentons ingràvids.
Intrusa i solitària,
contemplo la nupcial litúrgia,
mentre un esclat d’enveja
m’omple de lava
tots els volcans de l’ànima.
Autor: Carmen Guasch
Ilustración: Tomás Sánchez, «contemplando la luna» (1994)
LA LUNA
La luna, cándida,
extiende un velo de novia de silencio
sobre los campos insomnes.
La noche se ha vestido de ceremonia
con brillos ingrávidos.
Intrusa y solitaria,
contemplo la nupcial liturgia,
mientras un estallido de envidia
me llena de lava
todos los volcanes del alma.
Autor: Carmen Guasch
Ilustración: Glen Preece, “The lovers, the fox and the moon”
Publicat per blocdejavier 
blocdejavier 
You must be logged in to post a comment.