La nit és plena d’ulls,
de nervis gèlids.
Ulls incandescents, de crepusculars inhòspits dies.
Oratges mil·limetrats d’espurnes, mortes, blaves.
Ara, dins la llum tènue, llargues agulles finíssimes
em travessen el crani.
I mor, entre les músties flors fumoses
de qualsevol estiu,
qualsevol.
Autor: Andreu Vidal Sastre
Publicat per blocdejavier 
blocdejavier 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.