beato sillón

23 Abril 2019


¡Beato sillón! La casa
corrobora su presencia
con la vaga intermitencia
de su invocación en masa
a la memoria. No pasa
nada. Los ojos no ven,
saben. El mundo está bien
hecho. El instante lo exalta
a marea, de tan alta,
de tan alta, sin vaivén.

Autor: Jorge Guillén

Ilustración: Rudolf Schlichter, “Portrait of Dr. Felix J. Weil” (1926)


agrafía

22 Abril 2019


“Escribo para que el agua envenenada pueda beberse”

(Chantal Maillard)

“Sóc l’epilèpsia del llampec”

(Cesc Fortuny, fragmento del poema “El carrer és buit altra vegada”)

Relojes que cuentan
el tiempo que no transcurre.

Paraguas desplegados
cuando ha dejado de llover.

Cuerpos que siguen juntos
después de extinguirse el fuego.

Sombras inertes
que recorren la oscuridad.

Vidas incompletas
para las que inventamos un final.

Poemas que se reescriben
con la tinta del calamar.

Autor: Javier Solé

Del libro de poemas “El exilio interior” (ISBN 978-84-1304-853-6)


la llibertat

18 Abril 2019


La llibertat és un estat permanent
sense fronteres,
és oferir amor clandestí
com una droga
a plena llum del dia,
és no claudicar en l’intent,
és sincerar-te.

La llibertat és conviure
amb el desordre del desig
i no justificar-te,
és blasfemar
i fugir dels visionaris,
és condemnar-te a l’oblit
dels capatassos,
és dignificar mots tals com
Revolució, Insurgència,
Autoorganització.

La llibertat és desmitificar
i fer caure totes les estàtues,
és suprimir, definitivament, la falsa amistat
amb traïdoria,
és profanar la voluntat de control del misticisme,
és oblidar el pecat, la mala consciència,
els remordiments de la moral
perversa, que t’han inculcat en escoles tenebroses
com palaus,
com presons,
amb patis enormes
on només podies donar voltes.

La llibertat és un hemicicle buit,
un mentider coix, un dictador mut,
una rumba dansant al voltant d’una foguera,
les calces de la cambrera fent de bandera
negra
a l’estenedor de les il·lusions
complertes, de les utopies acabades,
de les conviccions que han deixat de presumir,
de les cançons que han deixat de ser himnes,
mentre l’últim ideari ens escalfa els peus,
i ens ajuda a fer el sopar…

La llibertat és treballar poc i llegir molt,
és abandonar el llibre sempre que puguis,
és suprimir el prefix de la paraula sexual,
és estimar i punt.
És descobrir el plaer i potenciar-lo,
és emancipar-te del tedi,
és la vida juganera,
creativa, la pervivència del dubte,
l’abolició de la condemna,

I tu, de quin color dius que és
la llibertat?

Autor: David Caño

Ilustraciones: Jacques Tardi, “el grito del pueblo” de su cómic sobre la Comuna de París.


nos hablaron del sur

17 Abril 2019


Nos hablaron del sur como de un hogar prohibido.
Nos dijeron:
“todo cuanto fue materia o cuerpo hoy es dogma.
Y se organizan contra
nosotros”.
Me pregunto qué sensación me invadirá cuando consiga
regresar por fin sin restos.
Si habrá ceniza que recuerde
carne capaz de comprender
la altura de este
encuentro.

Autor: Gonzalo Hermo

Fotografía de Brooke Sheldon


corba tancada

16 Abril 2019


Què no donaria, per una finestra
amb vistes al mar. Tot,
anys de vida, llum a casa,
menjar, vestit, hores de lleure i de son,
un braç, una cama.
Tot, ho donaria, per una finestra
amb vistes al mar. Tot
llevat d’una sola cosa:
la meva nua, grisa, particular
finestra sense vistes al mar.

Autor: Cèlia Sànchez-Mústich

Fotografía de Gabriel Isak, “Midnight in Iceland”


hilando sombras

12 Abril 2019


¿Qué parte del anochecer es día?
¿Cuándo empieza a tejerse cada noche?

Un final no se vive,
tan sólo se recuerda:

Ayúdame a saber si todavía
queda una brizna de luz
en tus ojos.

Autor: Josep M. Nogueras

Fotografía: Gabriel Isak, “Eclipse”


el animal

11 Abril 2019


Cohabito con un oscuro animal.
Lo que hago de día, de noche me lo come.
Lo que hago de noche, de día me lo come.
Lo único que no me come es la memoria.
Se encarniza en palpar
hasta el más chico de mis errores y mis miedos.
No lo dejo dormir.
Soy su oscuro animal.

Autor: Juan Gelman

Ilustración: Lucien Freud, “Sunny Morning Eight Legs” (1997)


%d bloggers like this: