En aquest nus que lentament desfaig
amb tremolosos dits i amb la recança
d’esquinçar-me les ungles en l’intent,
palpo el batec d’un floc d’hores viscudes
amb el jou del vertigen a la sang
i amb un part d’esperança en cada aurora.
En aquest joc que àvidament aprenc,
meravellat i destre, faig aposta
de present i futur -el risc més alt-
i cobejo solemnes beneficis:
la pau aciençada dels humils
i un doll inesgotable de tendresa.
Autor: Miquel-Lluís Muntané
Ilustración: Joaquin Vayreda, «El joven pages» (1876)
En “El joven pagés” (1876) Vayreda se asimila a Millet y muestra junto con la belleza del paisaje, la escena de la vida campesina, a un joven camino de vuelta del trabajo, entonado con los colores ocres habituales de su paleta.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.