polisèmia

Casa eren uns traçós insegurs,
quatre lletres escrites en un llibre
quan apreníem a posar
un nom a cada cosa,
el crit en donar un cop a la paret,
a recer el perill.
Casa, més tard, va ser una idea,
un horitzó, el camp base,
alfa i omega de totes les rutes.
Avui, casa és amor,
un espai qualsevol on compartir
batecs i foc, aigua i senyals.
Casa és l’indret on sé que et trobaré
a l’altra banda de la porta.

Autor: Miquel-Lluís Muntané

Ilustración de Deb Garlick