
Sinopsis: En els anys durs de la postguerra rural a Catalunya, l’Andreu, un nen que pertany al bàndol dels perdedors, troba un dia al bosc els cadàvers d’un home i el seu fill. Les autoritats volen carregar-li les morts al seu pare, però ell, per ajudar-lo, intenta esbrinar qui els va matar. En aquest recorregut, es produeix en l’Andreu el despertar d’una consciència moral davant d’un món d’adults alimentat per les mentides. Per sobreviure, traeix les seves pròpies arrels i acaba descobrint el monstre que habita en ell.
Drama rural ambientat en la postguerra catalana que constitueix un molt dur, violent i apassionat relat que se submergeix en un terreny abonat per plasmar la misèria material i moral d’uns personatges sobrepassats per la realitat i la confrontació dolorosa entre els ideals i la pròpia existència on el futur només sembla possible sota la més completa i absoluta de les derrotes que inclou renegar d’un mateix i dels propis.
La recreació de l’època s’ha dut a terme de forma impecable i la pel·lícula compta amb una bella fotografia i una estètica cuidada. El que més sobresurt d’aquest film són les excel·lents interpretacions de tots els actors, adults i nens.
Els últims quinze minuts són d’un virtuosisme extraordinari; ara que tant es parla de robatori de nens, del segrest de nounats ha de tenir-se ben present l’esforç dels vençuts per créixer o, simplement, sobreviure i fer-ho renunciant i fins i tot renegant dels senyals d’identitat ideològiques i psicològiques… una mostra més del significat real de la derrota; voluntats comprades i doblegades amb unes miserables monedes per a la construcció d’un país a imatge i semblança de la “vileza moral” dels vencedors.

El seu director, a la pàgine Web www.panegre.com diu:
“L’eix central sobre el que s’articula la pel·lícula Pa Negre és el de la devastació moral que produeix la guerra sobre la població civil. Tot i que entre els seus personatges existeixen els que van guanyar i els que van perdre, no és una pel·lícula que planegi sobre els conflictes entre vencedors i vençuts, sinó que se centra directament en les emocions i els sentiments dels seus personatges“
Finalment, reprodueixo un fragment d’una crítica de la pel·lícula:
“Pa negre habla del lodazal moral en un pueblo catalán después de la Guerra Civil, de los tenebrosos ajustes de cuentas, de los intentos de supervivencia de los vencidos, de secretos sórdidos, del anverso y el reverso de gente profundamente herida, del terror cotidiano a perder lo poco que te han dejado, de la influencia de tanta miseria de los adultos en el mundo de los niños. Es el imperio de la violencia física y anímica, de un ambiente podrido en el que solo existen las relaciones de poder, de mentiras disfrazadas o idealizadas, de fantasmas dolorosos, de volcanes que van a entrar en erupción. El poderío visual y la expresividad de Villaronga hacen creíble, desgarrada y lírica esa brutalidad ambiental, los misterios del bosque, el erotismo bronco, la humillación y el ensañamiento con los débiles y los diferentes (sean pobres, tísicos, maricones o perdedores), la corrupción de la inocencia, la mirada progresivamente turbia de la infancia hacia lo que tenían idealizado. Esos inquietantes críos están convincentes, provocan miedo y ternura. Es una película dura y compleja, realista y perturbadora. Deja poso”. (Carlos Boyero: “EL País” 23/09/2010)
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
You must be logged in to post a comment.