mirada

Com els joves amants quan es fa fosc
esgratinyen les últimes conquestes
del goig suara après com l’emigrant,
empès per un advers cop de fortuna,
sadolla els ulls amb un paisatge amic
abans d’emprendre rutes estrangeres;
com l’infant que, silenciós i greu,
contempla les deixalles de la festa,
de fa estona acabada. Així mirem,
ardits, estoics o -tant se val- commosos,
els dies de la nostra joventut
com s’allunyen, esquius i irrepetibles.

Autor: Miquel-Lluís Muntané