Cansades, persistents,
les ones s’estiren,
s’esquitllen inquietes,
incessants,
entre les pedres
fins on l’impuls de l’aigua
els deixa atènyer el tacte d’unes mans;
tornen al mar;
lliscant sobre la sorra,
entretenint-s’hi,
deixant-se acaronar pels dits del Sol,
com la teva mirada
que ja espera l’onada que s’acosta,
ressò del vell batec
que retrobes dins teu.
Autor: Carles Duarte i Montserrat
Ilustración de Atanas Matsoureff
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.