Tanco l’apartament de la platja
com Margarit una tarda.
La teva fotografia en blanc i negre
a la tauleta de l’alcova.
L’eternitat d’un altre hivern
amb la solitud de les ones.
Fins l’estiu de demà
-i si fos aquest l’últim?-
Malgrat l’oblit pervius dins meu
amb tota la immensitat del nostre oceà.
Descalça, tacte de cotó,
per la sorra que et bressola.
Vens i vas.
Trobada intermitent
Aquest sol que tant i tant enyoro.
Autor: Javier Solé
Fotografía de Patricia Vilchez
ENCUENTRO INTERMITENTE
Cierro el apartamento de la playa
como una tarde Margarit.
Tu fotografía en blanco y negro
en la mesita de la alcoba.
La eternidad de otro invierno
con la soledad de las olas.
Hasta el próximo verano
-y si fuera éste el último?-
A pesar del olvido en mí pervives
con toda la inmensidad de nuestro océano.
Descalza, piel blanca,
por la arena que te mece.
Vienes y vas.
Encuentro intermitente
Este sol que tanto y tanto añoro.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.